![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgewmEIvMAGT8s2R_qBLELtveytpq9r7Ss2B56pRL76oDZyhN0kWQpG0giVfxd6vA783eO5NWAWxcj2GWl17WYHjsqNEtS62uXDvxENwZyrSZ86r41xaahMx48EeFNb2mmHAiq2ma-5cN3a/s400/2.jpg)
CARBÓ, Joaquim (1996) La Roser Veraç. 9ª ed. Barcelona: Ed. Cruïlla (Col. El Vaixell de Vapor, sèrie blava, 5) ISBN: 84-7629-042-X
La Roser Veraç era neta, polida, creient, endreçada, treballadora, enjogassada i, sobretot, perillosa, perquè per fer honor al seu cognom de Veraç, no tenia pèls a la llengua i s'havia pres al peu de la lletra que és molt lleig dir mentides, cosa que havia sentit dir a la gent gran, per més que la majoria no es podia pas dir que prediquessin amb l'exemple.
No hay comentarios:
Publicar un comentario