La llegenda de Sant Jordi

Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós.
Aquella bèstia, que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar.
El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases.
Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decideix donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acaben els bens, li donen bous i cavalls i altres animals.
Però arriba un dia que ja no queda cap animal i, llavors, el poble acorda que, abans que no mati a tothom, cada dia, per sorteig, li donaran una persona perquè se la mengi.
Un dia li toca la mala sort a la filla del rei. El rei no en tenia cap més de filla, i estava desesperat. No volia lliurar-la al drac, però el poble li va exigir que fes com tothom. Si no, el drac se'ls menjaria a tots.
Van portar, doncs, la princesa davant del drac... Però quan el drac obre la boca per menjar-se la princesa, apareix sant Jordi dalt t'un cavall blanc.
Sant Jordi mata el drac d'un cop de llança. De la sang del drac, neix un roser de roses vermelles. Sant Jordi dóna una rosa a la princesa en senyal d'amor.
Tothom està molt content. La gent crida: - Visca Sant Jordi!
Sant Jordi puja dalt del seu cavall blanc i se'n va somrient.

Això és una llegenda.
Les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!